L’Elisenda dormia en un somier plegable dins del seu apartament de 50 m² a les afores de Girona. Aquest cop va ser una trucada el que la va despertar, no els veïns de dalt o el tren que passava a dos quarts de set del matí i feia trontollar l’edifici sencer. Mandrosa va obrir els ulls al sentir la persistent cançoneta que senyalava que algú l’estava trucant. Es va incorporar ràpidament i va agafar el telèfon disposada a penjar a qualsevol persona que la truqués a les sis del matí, a qualsevol persona excepte al seu cap, o com anunciava la pantalla del seu telèfon: Oriol. Va despenjar i la veu del seu cap va exclamar: “Elisenda! Quina sort que estiguis desperta! Necessito que vagis a cobrir una notícia que... Bua!”.

 

De camí a Girona en el seu trontollant Honda l’Elisenda ja tenia en ment tot el que faria, primer havia de trucar l’Hèctor, el càmera. Farien alguns plans de la ciutat i el lloc del robatori. Després parlaria amb la veïna, la qual va ser la primera en presenciar la desaparició de l’escultura i finalment encobriria la notícia en directe en les notícies del vespre. Sense dubte aquella era la notícia de la seva vida.

 

Després d’un llarg matí gravant i buscant informació sobre els esdeveniments l’Elisenda es va dirigir a casa de la Sra. Ramona. Ja era ben entrada la tarda, i un ambient misteriós s’instal·lava en la ciutat. L’Elisenda estava cansada e intrigada a la vegada, volia resoldre aquell misteri. Malauradament de la Sra. Ramona només en va treure explicacions vagues i queixes per haver d’explicar la mateixa història per segona vegada. Així doncs es dirigí a la plaça, preparada per reportar la notícia en directe quan un fet sobtat va desfer els seus plans. Com anava a encobrir la desaparició de la lleona si la lleona estava davant seu?