El dia onze de juny vam fer un taller en un monestir romànic i benedictí de Girona. Allà ens van explicar varies coses sobre els monjos, l’escriptura i el seu origen.

 

Els monjos al llarg de la seva vida copiaven uns 15-20 llibres i molts acabaven cecs per culpa de l'espelma (provocava que forcessin més la vista). Aquests escrivien en pergamins provinents de Pergam, i escrivien en papir que s’obtenia d’una planta.

Els monjos tenen el lema de “ora et labora”,  i apart de copiar llibres també resaven 8 cops al dia i havien de fer les pròpies feines, com ara netejar, fer-se els àpats, etc. Sempre havien d’estar preparats per resar, i si no ho feien per qualsevol motiu, eren castigats.

 

El claustre era el pati de les cases romanes, era el temps de descans dels monjos. Té 4 costats, i cada un representa una manera de donar culte a Déu. Hi ha moltes columnes amb capitells, i els capitells tenen il·lustracions de plantes, animals fantàstics, escenes de la Bíblia, etc.

 

L’escriptura s’inventa al 3.000 a.C per necessitat administrativa. A Mesopotàmia usaven l’escriptura. Hi havia 3 grups d’escriptura: la Romana, la de l’Alta Edat Mitjana i la de la Baixa Edat Mitjana.